4.Estudi de casos

El pensament de la majoria de la gent sobre la integració dels immigrants és que, per a ells, la dificultat més gran amb la que es troben és l'idioma. Tanmateix, en els casos de fills d'immigrants, els problemes passen per la no integració amb els companys autòctons i problemes d'adaptació, a més que no entenen les explicacions dels professors.
Hi ha molts casos i investigacions sobre l'integració d'alumnes immigrants, i els resultats afirmen que els nens que no passen de deu anys, amb uns tres anys ja s'han igualat, més o menys, amb la resta de companys pel que fa la llengua. A partir dels dotze anys, si no hi ha molt esforç per part dels alumnes, es necessiten entre quatre i cinc anys per adaptar-se i entendre la llengua i les classes a la perfecció. En el cas dels adults, es necessiten molts més anys, ja que tenen la llengua antiga molt arrelada i els hi és molt complicat aprendre un idioma nou.


Per això, les escoles que tenen nouvinguts que no parlen la llengua adopten "L'ensenyança protegida", una varietat d'estratègies per fer més fàcil l'adaptació. L'ensenyança protegida té 11 estratègies que diuen:


1) Modular i ajustar el nivell de L2 usat pel professor (pauses, ritme i entonació, complexitat de la parla, parafrasejar i elaborar les respostes dels estudiants, etc.) considerant el nivell de competència que els alumnes tenen en aquesta llengua.
2) Fer el contingut comprensible mitjançant tècniques i recursos suplementaris tals com visuals, demostracions, presentació de models, organitzadors gràfics, textos adaptats a les competències dels alumnes, recursos audiovisuals i informàtics.
3) Centrar l’atenció dels estudiants en les paraules clau del contingut i, si és
necessari, ensenyar prèviament el vocabulari.
4) Ensenyar de manera explícita el llenguatge funcional necessari per a comunicar sobre els continguts (descriure, argumentar, persuadir, etc.).
5) Atendre la diversitat de competències en la L2: en funció d'aquestes, el
professor pot seleccionar determinats continguts del currículum que està impartint i dissenyar activitats específiques d'aprenentatge o bé proposar els mateixos
continguts per a tots; ha de dissenyar, a més, tasques d'avaluació que permetin
que aquells que tenen recursos limitats en la llengua puguin igualment mostrar
el que han après mitjançant diferents recursos (dibuixos, activitats manuals, suports a l’expressió escrita, etc.).
6) Relacionar els nous continguts amb les experiències prèvies dels escolars.
7) Incorporar activitats manuals rellevants per a les tasques que es proposen.
8) Promoure situacions d'interacció significativa amb el professor i amb els
companys (tutoria entre iguals, aprenentatge cooperatiu).
9) Contextualitzar les lliçons mostrant les distintes fases (introducció, desenvolupament, resum o conclusions).
19
021-Integració acadèmica 27/1/09 11:44 Pàgina 1910) Desenvolupar les competències de lectura i escriptura sobre els temes
propis de cada contingut utilitzant estratègies específiques (amb atenció als processos de llegir i escriure).
11) Promoure l’autoestima en proporcionar-los experiències en les quals demostrin ser competents.

En una aula d'un centre públic de Santa Coloma de Gramenet  s'ha fet un estudi recentment sobre la interacció i adaptació dels fills d'immigrants. Es tracta d'una zona amb un índex d'immigració molt elevat i a l'aula, de primària, hi ha alumnes que parlen set llengües diferents. Amb l'arribada d'una nena xinesa que no entén pràcticament res, els mestres i els alumnes fan un gran esforç per ajudar a la nouvinguda.
La Miao  Ji té vuit anys i ha vingut de la Xina fa tres mesos. El seu pare es dedica al tèxtil i viuen amb una desena de familiars més. Han vingut aquí per aconseguir un nivell de vida més alt i poder portar la resta de família que està a la Xina (la mare i els dos germans). Mitjançant molts diàlegs i la feina de la mestra de reforç, que s'ajuda de molts dibuixos i imatges, la Miao aconsegueix adaptar-se al nivell d'exigència de la mestra en tres anys.