L’informe d’ACNUR titulat “Tendències Globals 2011” mostra que el 2011 ha estat un any rècord quant a desplaçament forçós entre fronteres, registrant la major xifra de persones que s’han convertit en refugiades des de l’any 2000. Una sèrie de crisis humanitàries encadenades (Costa d’Ivori, Líbia, Somàlia, Sudan, Mali) ha provocat el desplaçament forçat de 4,3 milions de persones, de les quals 800.000 van haver de creuar les fronteres dels seus països.
“L’any 2011 ha estat testimoni d’un sofriment a escala èpica. Ha estat tan elevat el nombre de persones que s’han vist embolicades en situacions de conflicte en tan poc temps, que ha tingut un cost personal enorme per a tots els afectats”, diu António Guterres, Alt Comissionat de l’ONU per als Refugiats. “Del que sí podem estar agraïts és que el sistema internacional de protecció per a aquestes persones s’hagi mantingut ferma en la seva major part, i que les fronteres hagin romàs obertes. Han estat moments de posar-se a prova”.
A tot el món hi ha 42,5 milions de persones que en 2011 es trobaven com a refugiats (15,2 milions), desplaçats interns (26,4 milions) o com a sol·licitants d’asil (895.000). Malgrat l’alt nombre de nous refugiats, la xifra total de desplaçats per conflictes va ser menor que en 2010, en què va haver-hi 43,7 milions. Això es deu principalment a aquest efecte compensador que ha suposat la tornada a gran escala de persones desplaçades internes que han tornat a les seves llars en 2011, i que s’eleva a 3,2 milions, la xifra més alta de retornament de desplaçats de l‘última dècada.
Des d’una perspectiva a 10 anys vista, l’informe ens mostra algunes tendències preocupants: una d’elles és que el desplaçament forçat està afectant a un nombre cada vegada major de persones a nivell global, amb la mitjana anual sobrepassant els 42 milions en els últims cinc anys. Una altra seria que una persona que es converteix en refugiat ara, té moltes més possibilitats de romandre en aquesta situació per molts anys, sovint en un camp de refugiats o vivint en situació de precarietat en algun barri urbà. Dels 10,4 milions de refugiats sota l’empara d’ACNUR, gairebé tres quartes parts (7,1 milions) porten vivint en l’exili durant més de cinc anys, a l’espera d’una solució a la seva situació.
El mandat original d’ACNUR era ajudar als refugiats, però en les sis dècades que l’Agència treballa des de la seva creació per l’Assemblea General de l’ONU, el seu treball ha anat creixent per ampliar l’assistència a moltes persones desplaçades al món i als apàtrides, persones que manquen d’una nacionalitat reconeguda i dels drets humans que comporta.
En conjunt, Afganistan segueix sent el major emissor de refugiats i refugiades (2,7 milions), seguit de l’Iraq (1,4) Somàlia (1,1), Sudan (500.000) i la República Democràtica del Congo (491.000). Unes quatre cinquenes parts de la població mundial de refugiats han fugit cap als seus països veïns i això es reflecteix en el alt nombre de persones refugiades que hi ha, per exemple, a Pakistan (1,7 milions), Iran (886.000), Kenya (566.500) i Txad (366.500).
L’informe de Tendències Globals 2011 assenyala que tan sols 64 països van proporcionar dades sobre persones apàtrides, la qual cosa suposa que l’ACNUR només va poder registrar xifres sobre una part de la població mundial d’apàtrides, que s’estima en uns 12 milions.
Dels 42,5 milions de persones en situació de desplaçament forçat a la fi de 2011, no totes es troben sota l’atenció de l’ACNUR: uns 4,8 milions de refugiats, per exemple, estan registrats amb la nostra agència germana, laUNRWA, encarregada dels refugiats palestins. Dels 26,4 milions de desplaçats interns, 15,5 reben protecció i assistència d’ACNUR. En el seu conjunt, els refugiats i desplaçats interns dels quals s’ocupa ACNUR –uns 25,9 milions de persones- van créixer en 700.000 persones en 2011.
Un total de 76 municipis de Catalunya tenen més d'un 20% de població immigrant, segons dades oficials de 2008 publicades per
Idescat, a partir de l'explotació estadística dels padrons. La població amb un major nombre percentual de població forània és Castelló d'Empúries amb gairebé un 50%. Guissona (43,4%) i Salou (40) són les altres dues ciutats per sobre del 40 per cent d'estrangers.
Algunes poblacions tenen alts percentatges de població immigrant pel seu atractiu turístic -com la mateixa Castelló d'Empúries, Cadaqués (33%), Platja d'Aro (30,2) o Tossa (21,8)-, que les fa lloc de residencia habitual per a molts ciutadans comunitaris.
Segons aquestes dades, Barcelona té gairebé un 17% d'immigrants sobre un cens que supera el 1,6 milions d'habitants. Vic en té el 23%, en la línia d'altres poblacions de la comarca d'Osona com ara Manlleu que també suporta la mateixa taxa.
Dels més dels 7,3 milions d'habitants censats a Catalunya l'any 2008, més d'1,1 són estrangers la majoria dels quals han vingut en els últims deu anys. El col·lectiu més nombrós és el procedent del Marroc, que amb 209.007 persones representa el 18,9% de població immigrada. Romania (7,9), l'Equador (7,3) i Bolívia (5,5) són els altres països amb més ciutadans residents a Catalunya.
També superen el 20% de població immigrant Lloret de Mar, que frega el 40 per cent, Ullà (39), Salt (39), Sant Pere Pescador (37), Pau (36,3), Roses (36), Pratdip (35,6), la Portella (35), el Perelló (34), la Jonquera (34), Torroella de Fluvià (33,7), Cadaqués (33,3), Palau-saverdera (33), l'Ampolla (30,5), Castell-Platja d'Aro (30,2), Mont-roig del Camp (30,), Ginestar (30), Torroella de Montgrí (29,7), l'Ametlla de Mar (29,7), l'Escala (29,5), Ulldecona (29), Figueres (26,8), Vielha e Mijaran (26,5), Alcanar (26,5), Mollerussa (26,5), Esterri d'Àneu (26,5), Les (26), Pals (26), Vilaller (25), Sitges (24,3), Palafrugell (24,2), Calella (24), Arbúcies (24), la Galera (23,7), Rabós (23,7).
Vilamaniscle (23,7), el Port de la Selva (23,6), Freginals (23,6), l'Arboç (23), Constantí (23), Vic (23), Manlleu (23), Puigcerdà (23), Artesa de Segre (22,8), Camarles (22,8), Sant Ferriol (22,7), Canovelles (22,6), Puigverd d'Agramunt (22,5), Vilanova de la Barca (22,3), Santa Cristina d'Aro (22,2), Benissanet (22), la Sénia (22), Castelldefels (22), Alcarràs (21,8), Tossa de Mar (21,8), Cervera (21,8), Sant Carles de la Ràpita (21,7), la Bisbal d'Empordà (21,7), Calaf (21,6), Gandesa (21,5), l'Hospitalet de Llobregat (21,4), Tàrrega (21,4), Cambrils (21,2), Sales de Llierca (21,2), Tortosa (21), Vinebre (21), Begur (21), Jafre (21), Balaguer (20,7), Alp (20,7), la Vajol (20,6), Bellvís (20,5) i les Valls de Valira (20,3).
Apartheid sanitari? Ciberactua el dia abans que s'aprovi el decret
A partir de l’1 de setembre, les persones migrades en situació administrativa irregular no tindran dret a atenció sanitària, igual que les persones estudiants majors de 26 anys que no hagin cotitzat. Restringir l’accés a la sanitat a una part de la nostra societat no és una mesura econòmica, sinó una tisorada, en tota regla, a un Dret fonamental inclòs a la Carta dels Drets Humans. Recollim articles i opinions sobre les conseqüències dramàtiques que podria tenir aquesta mesura si tirés endavant
Ciberactua abans d’avui dimecres a les 00:00
firmant aquesta petició de
#SanidadParaTodos. Al Ple de dijous 17 es votarà el Real Decret-llei.
Objecció de consciència del professionals sanitaris
La plataforma
No Gràcies l’objecció de consciència dels professionals sanitaris i la resistència activa dels ciutadans a l’aplicació efectiva del
Real Decret-llei 16/2012 que nega una atenció sanitària digna al col·lectiu d’immigrants no regularitzats per les vuit raons següents:
Perquè ÉS IMMORAL NEGAR UN DRET BÀSIC i generar una societat amb dues categories de persones: les que mereixen un tracte humà i les que no.
Perquè ÉS CRUEL DISCRIMINAR MÉS AQUELL QUE JA ESTÀ DISCRIMINAT per la pobresa, l’atur, l’abús de la contractació il·legal o el fracàs escolar.
Perquè ÉS INJUST OBLIDAR LA SEVA IMPORTANT CONTRIBUCIÓ a la generació de riquesa estatal durant els anys de creixement econòmic mitjançant, per exemple, les seves cotitzacions a la seguretat social, el pagament d’impostos com l’IVA, l’acceptació dels salaris més baixos o la seva utilització com a treballadors il·legals. Ens han donat més del que han rebut.
Perquè DEGRADAR LES CONDICIONS DE VIDA PER FER “RENDIR A L’ENEMIC” I QUE DECIDEIXI MARXAR ÉS UNAESTRATÈGIA PERVERSA. Què serà el següent?: negar l’educació als seus fills, prohibir-los l’entrada en els transports públics, que no puguin comprar menjar? Si existeix un problema administratiu sobre la seva residència a l’estat espanyol cal solucionar-lo mitjançant els procediments administratius que corresponguin però no mitjançant una extorsió il·lícita com és negar-los una atenció sanitària digna.
Perquè IMPOSA LA INDIGNITAT PER DECRET AL COL·LECTIU PROFESSIONAL el principi ètic bàsic del qual és ajudar a aquell que ho necessita sense discriminacions. El Decret converteix als professionals sanitaris en col·laboracionistes d’una llei que atempta contra els drets humans.
Perquè ALIMENTA UN DISCURS XENÒFOB que busca víctimes sobre les quals descarregar la frustració i la impotència que tots sentim per la conseqüències que la crisi està tenint sobre les nostres vides.
Perquè ÉS UNA MESURA EN TERMES ECONÒMICS POC EFECTIVA EN EL CURT TERMINI I POTENCIALMENT MÉSCOSTOSA EN EL MIG TERMINI. El col·lectiu immigrant gasta sis vegades menys que un ciutadà nacional en medicaments i té taxes de freqüentació inferiors tant en els serveis d’urgències com d’atenció primària. A més la falta de control de malalties cròniques com la hipertensió o la diabetis suposarà a la llarga complicacions greus que requeriran ingressos hospitalaris i visites a urgències que són més costoses que l’atenció primària.
Perquè ÉS UNA MESURA PERILLOSA EN TERMES DE SALUT PÚBLICA ja que suposa que un col·lectiu molt nombrós i fràgil pel fet de viure en condicions de pobresa pugui desenvolupar malalties que finalment s’estenguin a la resta de la població.
Què hi diuen…
Esteban Beltrán, director
d’Amnistia Internacional-Espanya: «Limitar l’atenció sanitària de les persones migrants en situació irregular a la modalitat d’urgències i assistència a l’embaràs, part i postpart, suposa un retrocés de més d’una dècada en el gaudi de l’accés a la salut d’un col·lectiu que es troba en situació de gran vulnerabilitat. Fins al punt d’arribar a posar en perill el seu dret a la vida.» Podeu consultar el manifest-acció cibernàutica
¡El derecho a la salud no admite recortes!
Per la seua part, SOS Racisme diu en el seu comunicat: «Demanem un posicionament contundent per part dels partits de l’oposició, les organitzacions socials i altres institucions per aturar la política restrictiva que, en diferents àmbits, està tirant endavant el govern de Rajoy. Un posicionament per part de la Generalitat de Catalunya enfront aquest Decret, tenint en compte que el Govern català té competències en salut que són de rang superior a un decret del govern. Una resposta ciutadana activa en contra dels retrocessos que estem patint en diferents àmbits. Com a ciutadans i ciutadanes no podem permetre que comencin a retallar els drets d’uns pensant que no ens afecta, doncs es tracta del model de societat.»
Més de 20 associacions d'immigrants de Catalunya i entitats que els donen suport han presentat aquest dijous a Barcelona el manifest "El català, llengua comuna". El text consta de deu punts, "als quals la societat catalana no pot renunciar si pretenem construir una societat justa i cohesionada", afirmen les associacions. El pròleg del manifest, escrit per la darrera guanyadora del Premi Ramon Llull de novel·la, Najat El Hachmi, destaca la importància d'utilitzar el català amb les persones nouvingudes com a forma de reconeixement mutu i no d'exclusió. El manifest va acompanyat d'un vídeo que es difondrà per internet. L'acte de presentació s'ha fet a l'Ateneu Barcelonès i ha comptat amb l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, i el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach.
Després del "Manifiesto por una lengua común" elaborat per un grup d'intel·lectuals descontents amb el tracte que el castellà rep a Catalunya i del text de resposta de la Federació d'Escriptors Galeusca, ara ha arribat el torn dels immigrants que viuen a Catalunya, tot i que asseguren que es volen desmarcar de la polèmica.
El manifest "El català, llengua comuna", que s'ha presentat aquest dijous en societat, defensa, entre altres coses, que "en el context de diversitat lingüística, el català és la llengua que ens uneix a tots i a totes", reclama el català com a llengua vehicular de l'ensenyament i demana a les administracions públiques que potenciïn aquesta llengua que consideren "una eina d'inclusió social". El text també demana que el català no es converteixi "en una arma de confrontació política", sinó que serveixi "per desfer fronteres".
El text va acompanyat d'un vídeo que es difon per internet en el qual es veuen imatges dels actes celebrats el dia de Sant Jordi de 2008 a Barcelona amb el mateix lema del manifest.
Les llars d'immigrants es queden a mans de les dones
La crisi i l'allau d'homes immigrants que retornen als seus països en quedar-se a l'atur està situant les dones al capdavant de les famílies immigrants a Catalunya. Elles, que en moltes ocasions ja van ser les primeres d'arribar al país, sobretot en trobar feines de neteja i cura d'infants i avis, són, ara mateix, les impulsores de la reconversió de les famílies immigrants que busquen sobreviure a aquests temps. Els experts, que encara no tenen dades, parlen de migració feminitzada.
“Estem vivint una feminització de la supervivència, encara que sigui a costa de més sacrificis”, explica Dolores Juliano, doctora en antropologia de la Universitat de Barcelona, que manté que ara mateix són les dones immigrants les que sostenen econòmicament les famílies ja que l'atur ha afectat majoritàriament els homes.
Juliano, una de les ponents del primer congrés internacional Femigra (Feminisme i Migració: Intervenció Social i Acció Política), que es va celebrar a Barcelona el mes de febrer passat, assegura que mentre molts homes han retornat als països d'origen les dones continuen en el país d'acollida enviant els diners necessaris per mantenir la família. Això sí, aquestes dones, partint de la base que el que els cal és feina costi el que costi, estan agafant feines menys qualificades i de menys remuneració.
I és davant aquesta crisi que les dones –que pateixen la triple discriminació per ser dona, immigrant i pobre– s'estan mobilitzant més que mai i associant-se entre elles per donar-se suport. Novament són les dones les que, lluny dels estereotips prefixats que en tenim, han agafat les regnes i estan trobant solucions. Busquen ara la capacitació i el reconeixement de les titulacions que tenien al seu país d'origen, promouen la seva mobilitat laboral i diversifiquen la seva oferta.
Els experts reunits al congrés Femigra van criticar les diferents lleis d'estrangeria que “estan pensades en termes masculins, ja que la legalització de la persona immigrant s'obté a partir d'un contracte laboral quan tothom sap que en el sector serveis, en què treballen majoritàriament les dones, els contractes són pràcticament inexistents”. També van mostrar la seva preocupació per la nova regulació de les treballadores de la llar, una normativa que dóna fins al 30 de juny per regularitzar la situació laboral de les treballadores de la llar (el 95% de les empleades domèstiques treballa sense contracte).
Al congrés Femigra també es va constatar que joves i adolescents d'origen immigrant, sobretot noies, s'han vist obligats a abandonar els estudis i posar-se a treballar per ajudar la família. Altres famílies han optat per enviar-los als països d'origen perquè els surt més econòmic que mantenir-los aquí.
LES XIFRES
14
per cent
de joves considera que la immigració és un problema segons una enquesta de l'Institut de la Joventut.
34
per cent
d'estudiants de secundària expulsarien els immigrants, segons una enquesta feta a València.
Trencar els estereotips prefixats
El racisme i la discriminació dels immigrants augmenten en aquesta Europa en crisi
(a la UE, un terç dels immigrants ha estat víctima de la discriminació i un 11% ha patit agressions i a l'Estat l'informe Raxen diu que cada any es produeixen 4.000 agressions racistes).
“És normal que aquests processos augmentin quan la població en general té problemes”, diu la doctora Dolores Juliano, que insisteix que la discriminació la veiem els autòctons com “si fos un problema dels immigrants” quan en realitat “el problema és nostre, de la societat que estem construint i quina imatge tenim nosaltres d'aquests sectors”.
L'antropòloga de la UB manté que les dones estan molt més discriminades. “Tenim la imatge hipermasculinitzada de l'home, que és terrible, i la imatge hiperfeminitzada de la dona, a qui veiem com una víctima indefensa, dòcil, dèbil, tímida... i no ens adonem que aquesta visió és la que nosaltres els atribuïm. Per això veiem com una conseqüència del seu caràcter que les dones immigrants es dediquin a cuidar avis i nens i a netejar cases. Ens pensem que les feines que aquí els donem són adients a les seves capacitats innates. I res és més lluny de la realitat”, confirma.
Secretaria d'immigració. Actualitat i programes d'integració.
- http://www.ccoo.cat/immigracio/
Departament de benestar social i família. Dades i informació sobre la immigració.
- http://www20.gencat.cat/portal/site/bsf/menuitem.ce32baba3744d8fa172a63a7b0c0e1a0/?vgnextoid=80d8b5e22c5a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=80d8b5e22c5a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
